L’alumnat de l’Institut Jaume Mimó de CFGM de segon d’activitats comercials, va participar en una sortida molt especial per conèixer de primera mà la realitat de les persones sense llar. Aquesta excursió es va fer durant el 27 de març, i s’emmarca dins de les activitats de la cooperativa de l’Institut Jaume Mimó.
Aquesta excursió forma part del projecte de cooperativa del centre, i va tenir com a objectiu sensibilitzar, donar suport a iniciatives socials i contribuir activament a la reinserció de col·lectius vulnerables. A més, els beneficis obtinguts al llarg del projecte es destinaran a Arrels Fundació, entitat amb la qual hem col·laborat directament durant la sortida.
Aquesta activitat va estar organitzada pel nostre institut, amb el suport de la Fundació d’Arrels, una entitat referent en el treball amb persones sense llar a Barcelona. Durant la ruta, vam tenir l’oportunitat de conèixer i escoltar els testimonis d’en Jaume, en Rafa i en Joaquín.
Jaume va viure 30 anys al carrer, i actualment viu en un pis d’acollida gràcies al suport rebut.
Rafa va néixer i créixer al carrer. Actualment, col·labora amb el projecte Pis 0, un espai gestionat per Arrels que no té requisits d’accés i que ajuda a reconnectar amb la societat a persones sense sostre.
Joaquin es voluntari de la fundació d’arrels.
La ruta va començar al barri del Raval, a l’estàtua del gat de Botero. Des d’allà, vam seguir un itinerari per diversos punts de la ciutat on hi ha retrats pintats de persones sense llar, creats als mateixos espais on aquestes solien dormir. A cada parada, vam conèixer les seves històries, escoltar-les i reflexionar sobre els reptes socials, emocionals i humans que van viure.
També vam visitar el centre d’Arrels a Barcelona, un espai on les persones sense llar poden trobar acollida, suport i oportunitats d’integració. Dins el centre, vam descobrir dos espais molt importants:
Una botiga solidària on es venen productes artesanals fets per ells mateixos, donant-los la possibilitat de generar ingressos i recuperar l’autoestima a través de la creativitat.
Un taller obert on aquestes persones poden treballar, desenvolupar habilitats, socialitzar i celebrar moments plegats. Aquest entorn segur ajuda a combatre la soledat i reforça vincles que sovint s’han trencat després d’anys de vida al carrer.
A més, hem après com podem ajudar realment una persona sense llar:
No acostar-nos de cop, ja que poden sentir-se amenaçades.
Evitar preguntes com “com estàs?”, ja que sovint no tenen una resposta fàcil.
És millor oferir companyia amb naturalitat, per exemple dient: “Et ve de gust parlar una estona? T’invito a un cafè.”
Ens van remarcar que la soledat pot afectar greument la salut mental, i que moltes persones acaben parlant soles perquè no tenen ningú amb qui compartir res. Per això, escoltar i conversar ja és una gran ajuda.
La missió principal d’aquesta activitat va ser conscienciar-se sobre la realitat de les persones sense llar, donar visibilitat a la seva situació i entendre millor les seves necessitats. A través d’aquest contacte directe, l’alumnat va poder viure una experiència transformadora, plena d’aprenentatges i reflexions que ens acosten a una societat més empàtica, justa i solidària.
Aquesta excursió va ser molt més que una sortida: ha estat una lliçó de vida. Ens va mostrar que qualsevol persona pot aportar alguna cosa valuosa, i que la dignitat i el respecte comencen amb la mirada i l’escolta. Iniciatives com aquesta són essencials per trencar prejudicis, trencar silencis i obrir camins d’esperança.
